{rfName}
Un

Indexat a

Llicència i ús

Icono OpenAccess

Altmetrics

Anàlisi d'autories institucional

Gorroño, JAutor (correspondència)Guanter, LAutor o coautor

Compartir

28 d’octubre de 2024
Publicacions
>
Article

Understanding the potential of Sentinel-2 for monitoring methane point emissions

Publicat a:Atmospheric Measurement Techniques. 16 (1): 89-107 - 2023-01-10 16(1), DOI: 10.5194/amt-16-89-2023

Autors: Gorrono, Javier; Varon, Daniel J; Irakulis-Loitxate, Itziar; Guanter, Luis

Afiliacions

Environm Def Fund, Reguliersgracht 79 - Autor o coautor
Harvard Univ, Sch Engn & Appl Sci - Autor o coautor
United Nations Environm Programme - Autor o coautor
Univ Politecn Valencia, Res Inst Water & Environm Engn IIAMA - Autor o coautor

Resum

The use of satellite instruments to detect and quantify methane emissions from fossil fuel production activities is highly beneficial to support climate change mitigation. Different hyperspectral and multispectral satellite sensors have recently shown potential to detect and quantify point-source emissions from space. The Sentinel-2 (S2) mission, despite its limited spectral design, supports the detection of large emissions with global coverage and high revisit frequency thanks to coarse spectral coverage of methane absorption lines in the shortwave infrared. Validation of S2 methane retrieval algorithms is instrumental in accelerating the development of a systematic and global monitoring system for methane point sources. Here, we develop a benchmarking framework for such validation. We first develop a methodology to generate simulated S2 datasets including methane point-source plumes. These benchmark datasets have been created for scenes in three oil and gas basins (Hassi Messaoud, Algeria; Korpeje, Turkmenistan; Permian Basin, USA) under different scene heterogeneity conditions and for simulated methane plumes with different spatial distributions. We use the simulated methane plumes to validate the retrieval for different flux rate levels and define a minimum detection threshold for each case study. The results suggest that for homogeneous and temporally invariant surfaces, the detection limit of the proposed S2 methane retrieval ranges from 1000 to 2000 kg h-1, whereas for areas with large surface heterogeneity and temporal variations, the retrieval can only detect plumes in excess of 500 kg h-1. The different sources of uncertainty in the flux rate estimates have also been examined. Dominant quantification errors are either wind-related or plume mask-related, depending on the surface type. Uncertainty in wind speed, both in the 10 m wind (U10) and in mapping U10 to the effective wind (Ueff) driving plume transport, is the dominant source of error for quantifying individual plumes in homogeneous scenes. For heterogeneous and temporally variant scenes, the surface structure underlying the methane plume affects the plume masking and can become a dominant source of uncertainty.

Paraules clau

Atmospheric methaneCanadaClimate changeLibradtran software packageMethaneMonitoringOilPlumesPollutant sourceQuantifying methaneRadiative-transfer calculationsResolutionSatellite missionSatellite sensorSatellite-observationsScaleSentinelSpatial distribution

Indicis de qualitat

Impacte bibliomètric. Anàlisi de la contribució i canal de difusió

El treball ha estat publicat a la revista Atmospheric Measurement Techniques a causa de la seva progressió i el bon impacte que ha aconseguit en els últims anys, segons l'agència Scopus (SJR), s'ha convertit en una referència en el seu camp. A l'any de publicació del treball, 2023, es trobava a la posició , aconseguint així situar-se com a revista Q1 (Primer Cuartil), en la categoria Atmospheric Science.

Des d'una perspectiva relativa, i tenint en compte l'indicador de impacte normalitzat calculat a partir de les Citacions Mundials proporcionades per WoS (ESI, Clarivate), proporciona un valor per a la normalització de citacions relatives a la taxa de citació esperada de: 3.86. Això indica que, comparat amb treballs en la mateixa disciplina i en el mateix any de publicació, el situa com un treball citat per sobre de la mitjana. (font consultada: ESI 14 Nov 2024)

Aquesta informació es reforça amb altres indicadors del mateix tipus, que encara que dinàmics en el temps i dependents del conjunt de citacions mitjanes mundials en el moment del seu càlcul, coincideixen a posicionar en algun moment el treball, entre el 50% més citats dins de la seva temàtica:

  • Mitjana Ponderada de l'Impacte Normalitzat de l'agència Scopus: 2.73 (font consultada: FECYT Febr 2024)
  • Field Citation Ratio (FCR) de la font Dimensions: 12.98 (font consultada: Dimensions Jul 2025)

Concretament, i atenent a les diferents agències d'indexació, aquest treball ha acumulat, fins a la data 2025-07-17, el següent nombre de cites:

  • WoS: 19
  • Scopus: 15

Impacte i visibilitat social

Des de la dimensió d'influència o adopció social, i prenent com a base les mètriques associades a les mencions i interaccions proporcionades per agències especialitzades en el càlcul de les denominades "Mètriques Alternatives o Socials", podem destacar a data 2025-07-17:

  • L'ús, des de l'àmbit acadèmic evidenciat per l'indicador de l'agència Altmetric referit com a agregacions realitzades pel gestor bibliogràfic personal Mendeley, ens dona un total de: 65.
  • L'ús d'aquesta aportació en marcadors, bifurcacions de codi, afegits a llistes de favorits per a una lectura recurrent, així com visualitzacions generals, indica que algú està fent servir la publicació com a base del seu treball actual. Això pot ser un indicador destacat de futures cites més formals i acadèmiques. Aquesta afirmació està avalada pel resultat de l'indicador "Capture", que aporta un total de: 68 (PlumX).

Amb una intenció més de divulgació i orientada a audiències més generals, podem observar altres puntuacions més globals com:

  • El Puntuació total de Altmetric: 43.45.
  • El nombre de mencions a la xarxa social X (abans Twitter): 51 (Altmetric).

És fonamental presentar evidències que recolzin l'alineació plena amb els principis i directrius institucionals sobre Ciència Oberta i la Conservació i Difusió del Patrimoni Intel·lectual. Un clar exemple d'això és:

  • El treball s'ha enviat a una revista la política editorial de la qual permet la publicació en obert Open Access.

Anàlisi del lideratge dels autors institucionals

Aquest treball s'ha realitzat amb col·laboració internacional, concretament amb investigadors de: France; Netherlands; United States of America.

Hi ha un lideratge significatiu, ja que alguns dels autors pertanyents a la institució apareixen com a primer o últim signant, es pot apreciar en el detall: Primer Autor (Gorroño Viñegla, Javier) i Últim Autor (Guanter Palomar, Luis María).

l'autor responsable d'establir les tasques de correspondència ha estat Gorroño Viñegla, Javier.