{rfName}
TR

Llicència i ús

Icono OpenAccess

Citacions

Altmetrics

Anàlisi d'autories institucional

García, CcAutor (correspondència)

Compartir

30 d’octubre de 2024
Publicacions
>
Article

TRANSGRESSION, FUSION AND DANGEROUS POSSIBILITY. THE GRAPHIC KEYS OF GHOST IN THE SHELL

Publicat a:Con A De Animación. 2019 (9): 118-131 - 2019-01-01 2019(9), DOI: 10.4995/caa.2019.11338

Autors: García, CC

Afiliacions

Univ Politecn Valencia - Autor o coautor

Resum

In 2017, Ghost in the Shell. The Soul of the Machine was released in a real-image version of the animated film Ghost in the Shell, created by Mamoru Oshii in 1995 from the manga of Masamune Shirow Kokaku Kidotai (1989). While the remake tried to honor the plastic universe of the director and the entire saga, its aesthetic approach showed some differences that made the new proposal a technophobic and pessimistic version. The reason is that while this review highlights the human essence as a superior feature, the anime defended cyborg hybridization as a revolutionary attitude and open to the future. To develop that optimistic view, Oshii used three graphic clues that defined the discourse of his film, to highlight the transgressed limits, to represent the fusion of opposites, and to design the dangerous possibilities that the technological future could bring. In our opinion, those three ideas already appeared in a work previous to Oshii's film, which looked to the future in a very similar way: Donna Haraway's A Cyborg Manifesto (1991). This article addresses the translation of these theoretical assumptions to their aesthetic representation through animation, a genre that offered Oshii the possibilities with which to create a unique universe.

Paraules clau

Art and art historyArteBellas artesCiencias humanasCiencias socialesFilm and theatre studiesFilm, radio, televisionHistoriaVisual arts and performing arts

Indicis de qualitat

Impacte bibliomètric. Anàlisi de la contribució i canal de difusió

El treball ha estat publicat a la revista Con A De Animación a causa de la seva progressió i el bon impacte que ha aconseguit en els últims anys, segons l'agència Dialnet (Dialnet Métricas). A l'any de publicació del treball, 2019, aconseguint així situar-se com a revista Q1 (Primer Cuartil).

Destacable, igualment, el fet que la revista està posicionada classificada com a A+ en altres agències nacionals com CIRC.

Independentment de l'impacte esperat determinat pel canal de difusió, és important destacar l'impacte real observat de la pròpia aportació.

Segons les diferents agències d'indexació, el nombre de citacions acumulades per aquesta publicació fins a la data 2025-07-16:

  • Open Alex: 1

Impacte i visibilitat social

Des de la dimensió d'influència o adopció social, i prenent com a base les mètriques associades a les mencions i interaccions proporcionades per agències especialitzades en el càlcul de les denominades "Mètriques Alternatives o Socials", podem destacar a data 2025-07-16:

  • L'ús, des de l'àmbit acadèmic evidenciat per l'indicador de l'agència Altmetric referit com a agregacions realitzades pel gestor bibliogràfic personal Mendeley, ens dona un total de: 8.
  • L'ús d'aquesta aportació en marcadors, bifurcacions de codi, afegits a llistes de favorits per a una lectura recurrent, així com visualitzacions generals, indica que algú està fent servir la publicació com a base del seu treball actual. Això pot ser un indicador destacat de futures cites més formals i acadèmiques. Aquesta afirmació està avalada pel resultat de l'indicador "Capture", que aporta un total de: 10 (PlumX).

Amb una intenció més de divulgació i orientada a audiències més generals, podem observar altres puntuacions més globals com:

  • El Puntuació total de Altmetric: 0.25.
  • El nombre de mencions a la xarxa social X (abans Twitter): 1 (Altmetric).

És fonamental presentar evidències que recolzin l'alineació plena amb els principis i directrius institucionals sobre Ciència Oberta i la Conservació i Difusió del Patrimoni Intel·lectual. Un clar exemple d'això és:

  • El treball s'ha enviat a una revista la política editorial de la qual permet la publicació en obert Open Access.
  • A més, el treball s'ha enviat a una revista classificada com a Diamant en relació amb aquest tipus de política editorial.

Anàlisi del lideratge dels autors institucionals

Hi ha un lideratge significatiu, ja que alguns dels autors pertanyents a la institució apareixen com a primer o últim signant, es pot apreciar en el detall: Primer Autor (García Gascón, César) i Últim Autor (García Gascón, César).

l'autor responsable d'establir les tasques de correspondència ha estat García Gascón, César.