
Indexat a
Llicència i ús

Anàlisi d'autories institucional
Garófano-Gómez, VirginiaAutor o coautorRiparian Zones-From Policy Neglected to Policy Integrated
Publicat a:Frontiers In Environmental Science. 10 868527- - 2022-04-28 10(), DOI: 10.3389/fenvs.2022.868527
Autors: Urbanic, Gorazd; Politti, Emilio; Rodriguez-Gonzalez, Patricia Maria; Payne, Robin; Schook, Derek; Alves, Maria Helena; Andelkovic, Ana; Bruno, Daniel; Chilikova-Lubomirova, Mila; Di Lonardo, Sara; Egozi, Roey; Garofano-Gomez, Virginia; Gomes Marques, Ines; Gonzalez del Tanago, Marta; Gueltekin, Yasar Selman; Gumiero, Bruna; Hellsten, Seppo; Hinkov, Georgi; Jakubinsky, Jiri; Janssen, Philippe; Jansson, Roland; Kelly-Quinn, Mary; Kiss, Timea; Lorenz, Stefan; Martinez Romero, Roberto; Mihaljevic, Zlatko; Papastergiadou, Eva; Pavlin Urbanic, Maja; Penning, Ellis; Riis, Tenna; Sibik, Jozef; Sibikova, Maria; Zlatanov, Tzvetan; Dufour, Simon
Afiliacions
Resum
1. Riparian zones are vital areas of interaction between land and rivers and are often degraded by several pressures such as urbanisation, intensive agriculture and river engineering works. 2. This policy brief provides five key policy messages and recommendations to be considered by policy-makers, scientists, managers, and stakeholders to enhance riparian zone management. 3. Adopting an integrated socio-economic and environmentally dynamic view will ensure the sustainable management of riparian zones. 4. In light of climate change, it is critically important to conserve and/or restore the ecological integrity of riparian zones. 5. European Union Directives and national-scale legislation and regulations need updating to ensure coordinated implementation of riparian zone-related policies. 6. Stakeholder knowledge exchange, policy co-creation and adaptive management are key to enhancing riparian zone functions.
Paraules clau
Indicis de qualitat
Impacte bibliomètric. Anàlisi de la contribució i canal de difusió
El treball ha estat publicat a la revista Frontiers In Environmental Science a causa de la seva progressió i el bon impacte que ha aconseguit en els últims anys, segons l'agència Scopus (SJR), s'ha convertit en una referència en el seu camp. A l'any de publicació del treball, 2022, es trobava a la posició , aconseguint així situar-se com a revista Q1 (Primer Cuartil), en la categoria Environmental Science (Miscellaneous).
Des d'una perspectiva relativa, i tenint en compte l'indicador de impacte normalitzat calculat a partir de les Citacions Mundials proporcionades per WoS (ESI, Clarivate), proporciona un valor per a la normalització de citacions relatives a la taxa de citació esperada de: 1.43. Això indica que, comparat amb treballs en la mateixa disciplina i en el mateix any de publicació, el situa com un treball citat per sobre de la mitjana. (font consultada: ESI 14 Nov 2024)
Aquesta informació es reforça amb altres indicadors del mateix tipus, que encara que dinàmics en el temps i dependents del conjunt de citacions mitjanes mundials en el moment del seu càlcul, coincideixen a posicionar en algun moment el treball, entre el 50% més citats dins de la seva temàtica:
- Mitjana Ponderada de l'Impacte Normalitzat de l'agència Scopus: 1.77 (font consultada: FECYT Febr 2024)
- Field Citation Ratio (FCR) de la font Dimensions: 6.48 (font consultada: Dimensions Aug 2025)
Concretament, i atenent a les diferents agències d'indexació, aquest treball ha acumulat, fins a la data 2025-08-23, el següent nombre de cites:
- WoS: 17
- Scopus: 17
Impacte i visibilitat social
Anàlisi del lideratge dels autors institucionals
Aquest treball s'ha realitzat amb col·laboració internacional, concretament amb investigadors de: Bulgaria; Croatia; Czech Republic; Denmark; Finland; France; Germany; Greece; Hungary; Israel; Italy; Netherlands; Portugal; Serbia; Slovakia; Slovenia; Sweden; Turkey; United Kingdom; United States of America.